A base de silicona-: compostos principalment per polisiloxans (com ara el polidimetilsiloxà), tenen una tensió superficial baixa, una alta estabilitat química i una inercia fisiològica, cosa que els fa adequats per a una àmplia gamma d'aplicacions.
A base de polièter-: derivats de l'òxid de propilè i l'òxid d'etilè, ofereixen una bona solubilitat en aigua i estabilitat tèrmica, cosa que els fa adaptables a diverses condicions de temperatura i pH.
A base d'alcohol gras-: els exemples inclouen octanol i isooctanol; tot i que són rendibles i respectuosos amb el medi ambient, tenen una capacitat d'antiescuma relativament feble i són adequats per a aplicacions menys exigents.
A base d'oli mineral-: formulat amb oli mineral i additius com ceres i èsters d'àcids grassos, aquests presenten una bona hidrofobicitat i estabilitat química.
